dimarts, 29 de novembre de 2011

Me falten paraules.

I tan de bo et tiressin un pastís
de nata blanca a la cara.

La cara verda que se't posarà
quan la teva primavera
no surtin flors ni clavells,

sinó carbó sota les pedres que
et deixaran els reis mags d'orient.

Fins mai més, llengua morta.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Com un pou quasi buit.


Però quan cau la nit,
tot es veu fosc i cru.
I sembla com si mai
en poguessis sortir
d'aquest pou quasi buit.

Les parets són eternes
i només esperes
que plogui per poder
sofrir una tempesta i
poder sortir nadant.




dimecres, 23 de novembre de 2011

La lluna fa de far.

La lluna,
per qui no ho sàpiga,
a les nits fa de far.
Fa de far de les estrelles
i de tot el seu veïnat.

Dels núvols i
de les anelles dels
astres, i dels
somnis de la gent,
que projecten a l'infinit
el desig desesperat que
guardem sota el coixí.

La lluna,
per qui no ho sàpiga,
a les nits fa de far.
Fa de far de les estrelles
i dels somnis amagats.

Ens delaten les paraules
i els gestos en privat.
Ens il·luminen cada
vegada aquelles melodies
que no deixen de sonar, i
et recorden un cop més
que la nit era estel·lar.

La lluna,
per qui no ho sàpiga,
a les nits fa de far.
Fa de far de les estrelles
i dels records il·luminats.


dimarts, 22 de novembre de 2011

Dorm sense malsons.


Amb totes les poesies
els versos se'n caminen a dormir,
quan el cap se m'encoixina
i reposa sobre el llit.

Tu saps, dolça fada
que els somnis són d'amor,
que la pau de la rosada
no neix sense aquest sol.

Que l'albada és matar-se
l'ànima, fins que no desperta
un nou jorn, "que demà és un
nou dia!" ho repeteixes amb conhort.

Tu saps, amarga bruixa
que ja no busco un malson,
que ell només és un esbós
dins el vers que ja s'ha fos.


No tornis promesa,
elimina't amor.
Que l'ànima
ara és viva, sinó
fas tornar el record.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Cant IV - LO PIRINEU.

(...)

Aucells aquí no crien, ni flors les primaveres,
los torbs són l'aucellada, ses flors són les geleres,
ses flors que quan se baden cobreixen lo vessant;
les gotes de rosada que en surten són cascades
que salten per timberes i cingles esverades,
com feres udolant.

Damunt lo glaç negregen granítiques arestes,
com d'ones formidables esgarrifoses crestes,
illots de roca dreta sortint de mars de gel;
emmerletades torres d'una ciutat penjada,
com son Pont de Mahoma damunt la nuvolada,
enmig de terra i cel.

(...)
Canigó - Jacint Verdaguer.

Aneto-juny2011.

Adéu i fins mai més, dependència absurda del TU.

Quan conti fins a tres ja estaràs al purgatori.

I deixaré que amb un sol gest,
com el polze d'en Cèsar,
caiguis mort dins la meva ànima.

I deixaré que amb dos segons,
depen com bufi el vent,
te'n vagis com les fulles.

I deixaré que amb tres tempestes,
com nits de corbs negres,
ho purifiquis tot!

Benvingut al purgatori.

dissabte, 19 de novembre de 2011

divendres, 18 de novembre de 2011

Més enllà de l'horitzó...







Pardal negre que voles al dia,
estel brillant que surts de nit.
Digue'm bruixa si endevines,
quina fada t'acompanya a l'oblit?

diumenge, 13 de novembre de 2011

Acció-reacció.

(...) i aquells ulls m'atacaven com dues espelmes a la foscor.

Que les mires i mires,
i quan les deixes de mirar
encara les veus.

divendres, 11 de novembre de 2011

Evoco tota la meva identitat al meu rostre.

i tu sempre present Baix Montseny, sempre.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Qüestió de somnis. (alliberament . i final).

El vent crida i no respira,
s'ofega.
Agonia a les branques i
d'una tronada
vola i vola vola i,
no plora.

Èpic.

(...) i quan s'enfadava me'l mirava, i tot rient li deia:

"- pa amb formatge!"

diumenge, 6 de novembre de 2011

Qüestió de somnis. (VI)

Si tinc set
no tinc gana,
i quan sento
tocar les vuit,
el rellotge
plora.
Quan s'aixeca
un nou dia
tu somrius
sense set i
a voltes sense
un buit al cor.

Jo tinc un nou a la vida.

Qüestió de somnis. (V)

I no som d'aquells
que no tenen paraula.
Tenim segell
i carta.
Un somni i,
per si cal,
un camí.
Una senda
per fer desig
i un sac
per dormir.
Som d'aquells
que dormen
amb un llibre
com a coixí,
d'en Casasses
o d'Estellés.
Bufa't les ungles
si tens fred.
Jo amb el record
em bufo la pell
les nits
que no hi ets.

I no som d'aquells
que no tenen paraula.
Tenim segell
i carta.
Un somni, i
per si cal,
una guitarra.

dijous, 3 de novembre de 2011

La bala que deixi de sonar, la matarà.

I tot l’amor que ella tenia li abocava al seu gos, aquella arma carregada de consol que servia per escopir tot allò que ningú comprenia i que mai arribarien a comprendre.

I per si algú mai en dubta, el dia que l’arma deixi de disparar, aquella bala que mai més sonarà, a ella la matarà. (Així de contradictori sona).