dimarts, 25 de gener del 2011

L'hipotètic cas que...

En tot cas vaig pensar que si mai em perdia per aquella deriva de lletres, primer de tot, plantaria una bandera al punt de la I. En acabat agafaria una pedra, més o menys com el puny de la mà, i la tiraria plena de ràbia cap a la N. Agafaria una serra mecànica o manual, tan se val, i talaria per la meitat la J. A continuació, intentaria lligar una corda, de punta a punta, de les dues torres de la U per tallar el vent de gener. Dibuixaria la S com si fos un camí asfaltat, i amb la T el pintaria, ple de llums i llarg, ben llarg. Ara, però, penjaria sobre el punt de la I el mocador roig, i m'asseuria a la C per descansar.
Per finalitzar, agafaria la I, i l'hi robaria el barret per escriure l'última cart
a amb la A.

Però en tot cas, això ho faré si em perdo.

dimecres, 19 de gener del 2011

CON ÉL.

L'orgàsmic plaer del CON ÉL repetitiu de la cançó "Te recuerdo Amanda",
és com voler arribar a tocar l'infinit i cridar. CON ÉL, CON ÉL, CON ÉL...



La vida es eterna en cinco minutos...

dilluns, 17 de gener del 2011

Fustamorta.ppcc.cat/18-12-2008.(Text recuperat).

Si pudiera volver a ser palabra haría que mi vida se llenara de tinta y así me haría compañera de una pluma de paloma, afilada y manchada de tinta negra. Haría que mi escritor llenara los versos de pasión y de locuras como las de Don Quijote de la Mancha, y haría crear el mejor poeta después de Machado. Evitaría la J de Jiménez, y pondría un punto seguido a la canción desesperada de Pablo Neruda. Luego sería la firma de Dalí, i quizás Picasso también.
Saliendo del circulo de los grandes maestros, representaría la palabra del autor anónimo, aquel oculto y reprimido por sus ideales y sería la peor palabra del escéptico pero sin duda la mejor del bohemio. Representaría también la palabra sorda de los mudos y compondría el sonido de las palabras. Haría la revolución de la escritura pero con pocas palabras bastaría, porque ahora ya es tarde. La vida de las palabras minvan y yo decaigo sobre ellas, sin rumbo ni esperanzas. No me gustan las despedidas y por eso solo me despido de las palabras, solo de lo que realmente me ha hecho vivir y sentir. El amor es una broma, un invento. No hay amor sin palabras, ni canciones sin letras, ni lagrimas sin pasión. Y es cierto que solo perdura en el tiempo la escritura, por lo tanto, me despido de este invierno que acaba de llegar, me despido de una democracia sin ser democracia, y sin más horizontes, me despido de la marea y sus olas llenas de poesía. Terminando como he empezado, si pudiera volver a ser palabra, ahora seria la razón de la palabra.

dimarts, 11 de gener del 2011

Digues-li llibertat.

[...]. Sí, perquè sabia que si el precís instint de voler ser vers hagués arribat a ser poema, ara seria poeta.

dilluns, 10 de gener del 2011

Oblit, espera'm.

Li vaig pagar la cervesa que ja li havien pagat,
i vaig marxar sense acabar d'entendre el joc de cartes.

Adéu.

dimecres, 5 de gener del 2011

Deleted.

Havia de caure a la temptació com els estels fets de pols. Imaginava la idea d’arribar fins dalt el cim i veure que l’infinit el tindria sobre el cap, abraçant-me el cos com les onades músicals d’una harmonica, i pentinant-me el cabell. Imaginava poder assenyalar l’horitzó amb un simple dit, i desfer-lo tot tirant-m’hi a sobre, com un mar d'aigua dolça i de color cel.

Havia de caure a la temptació que la imaginació és de sucre, i amb la pluja es desfà.


diumenge, 2 de gener del 2011

Esbós.

Sempre deia; “- La constància és la clau de l’èxit”, i de la confiança fluïa l’amor que ell mai tenia.