Havia de caure a la temptació com els estels fets de pols. Imaginava la idea d’arribar fins dalt el cim i veure que l’infinit el tindria sobre el cap, abraçant-me el cos com les onades músicals d’una harmonica, i pentinant-me el cabell. Imaginava poder assenyalar l’horitzó amb un simple dit, i desfer-lo tot tirant-m’hi a sobre, com un mar d'aigua dolça i de color cel.
Havia de caure a la temptació que la imaginació és de sucre, i amb la pluja es desfà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada