dijous, 14 d’octubre de 2010

S'estenen llavors.

Aquell art desmesurat de voler jugar amb les paraules s’ha acabat. Les llavors d’odi s’estenen entre la misèria i ara les arrels neixen de nou sota un ciment dur i sense abonament.
I en l'hipotètic cas que aquell color negre, un dia me l'enterressin sota aquest ciment especulador, cremaria les poltrones, tot ballant sobre d’elles una dança i brindant per una nova democràcia. I per a tots aquells, que separen el blanc del negre, i creuen que el gris és l’especulació de les ciutats, per a tots aquells que les rivalitats l’estableixen en l’educació i que violen els drets a la llibertat, per aquells que la vida l’utilitzen per fer-ne tràfic de cossos i que roben les estrelles, que són els somnis dels infants, per a tots aquests que estimen el consumisme compulsiu i viciós, demà els matarà el negoci de les bombes.

No hi ha negre, no hi ha blanc. No hi ha cap color.