diumenge, 31 de gener de 2010

Llimona rosa.

Quan el demà no sigui demà no sabré que fer. Potser, com aquell qui no vol la cosa, apendré a jugar amb les síl·labes de cada paraula i em dedicaré a inventar-me nous mots per motejar tot allò que jo vulgui anomenar a la meva i única manera. És com dir, que a la llimona li diré amor, i a la rosa li diré t’estimo. Llimona Rosa.

Quan el demà no sigui demà, encara em quedarà algun motiu per inventar.

dimecres, 20 de gener de 2010

Una de lletra.

El Ferran li ha donat una carta d'amor a la Sònia. La Sònia se l'ha mirat i a marxat corrent.

- Té por, no del Ferran, sinó de l'amor.








diumenge, 17 de gener de 2010

Ell, jo i el clip.

El vaig motejar vers abans que morís aquella pluja d’estrelles sobre aquella nit anònima. Me’l vaig empegar a mi sense interpel·lacions ni judicis, i sense fer cas a una possible reacció, me’l vaig arrelar a mi com un iman amb molt de caliu.

divendres, 15 de gener de 2010

Atac!

No hi ha raó ni data que justifíqui la prosa. La immortalitat de les paraules són com aquelles agulles clavant-se a la paraula realitat, i ella, la paraula realitat, crida atemorida del dolor, crida clamant la llibertat i busca l'equil·libri del dolor amb el plaer per sortir d'aquest malson de la paraula REALITAT.

Ajuda'm majúscula per destruir la manipulació!