divendres, 15 de gener del 2010

Atac!

No hi ha raó ni data que justifíqui la prosa. La immortalitat de les paraules són com aquelles agulles clavant-se a la paraula realitat, i ella, la paraula realitat, crida atemorida del dolor, crida clamant la llibertat i busca l'equil·libri del dolor amb el plaer per sortir d'aquest malson de la paraula REALITAT.

Ajuda'm majúscula per destruir la manipulació!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada