els versos se'n caminen a dormir,
quan el cap se m'encoixina
i reposa sobre el llit.
Tu saps, dolça fada
que els somnis són d'amor,
que la pau de la rosada
no neix sense aquest sol.
Que l'albada és matar-se
l'ànima, fins que no desperta
un nou jorn, "que demà és un
nou dia!" ho repeteixes amb conhort.
Tu saps, amarga bruixa
que ja no busco un malson,
que ell només és un esbós
dins el vers que ja s'ha fos.
No tornis promesa,
elimina't amor.
Que l'ànima
ara és viva, sinó
fas tornar el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada