dimarts, 29 de novembre del 2011

Me falten paraules.

I tan de bo et tiressin un pastís
de nata blanca a la cara.

La cara verda que se't posarà
quan la teva primavera
no surtin flors ni clavells,

sinó carbó sota les pedres que
et deixaran els reis mags d'orient.

Fins mai més, llengua morta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada