skip to main
|
skip to sidebar
dimarts, 29 de novembre del 2011
Me falten paraules.
I tan de bo et tiressin un pastís
de nata blanca a la cara.
La cara verda que se't posarà
quan la teva primavera
no surtin flors ni clavells,
sinó carbó sota les pedres que
et
deixaran
els reis mags d'orient.
Fins mai més, llengua morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aloma.
(...) entre tot això, si més no, és poesia d'estar per casa i prosa de carrer.
Visualitza el meu perfil complet
El conflicte de fer-se gran.
Arròs Covat.
Arxiu del blog
►
2012
(1)
de gener 2012
(1)
▼
2011
(63)
de desembre 2011
(11)
de novembre 2011
(15)
d’octubre 2011
(4)
de setembre 2011
(8)
d’agost 2011
(2)
de juliol 2011
(2)
de juny 2011
(4)
d’abril 2011
(6)
de març 2011
(3)
de febrer 2011
(1)
de gener 2011
(7)
►
2010
(18)
de desembre 2010
(3)
de novembre 2010
(6)
d’octubre 2010
(1)
de juny 2010
(1)
d’abril 2010
(2)
de març 2010
(1)
de gener 2010
(4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada