dijous, 1 de desembre del 2011

Per anar fent caixa.


I me'l fot
i me'l menjo,
i no tinc res dins l'estomac
que no sigui el teu record.
Record podrit
entre besos i llits,
entre tot el que no escupo
i m'ho guardo amb un clip.

1 comentari:

  1. Sense que servixca de precedent...:

    Em recorda vagament a un poema de l'Estellés. Compte amb el final, que és tremendíssim!

    HORACIANA [I]

    res no m'agrada tant
    com enramar-me d'oli cru
    el pimentó torrat, tallat en tires.

    cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

    m'agrada molt el pimentó torrat,
    mes no massa torrat, que el desgracia,
    sinó amb aquella carn mollar que té
    en llevar-li la crosta socarrada.

    l'expose dins el plat en tongades incitants,
    l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
    i suque molt de pa,
    com fan els pobres,
    en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

    després, en un pessic
    del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
    agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
    eucarísticament,

    me'l mire en l'aire.
    de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
    cloc els ulls i me'l fot.
    ----------------------------------
    Felicitats pel bloc!

    ResponElimina