dilluns, 12 de desembre de 2011

Justícia.

No m'agrada la veu que no parla,
s'ha fos el so de la síl·laba que
delata la veritat.
No creus que és millor mentir,
davant el dubte de l'engany?

T'enganyes. Sigues simple.
La paraula no parla,
l'has matada simplement
callant, sense arma.
Així, creant una pausa eterna.

Tant eterna com la veritat,
com el so de la realitat.
Desmenteixes l'engany i
l'acuses com un parany.
I la balança?

Justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada