divendres, 18 de març del 2011

Bressol que bressola l'eternitat.

Bressol que bressola la paraula,
que gronxa la solitud
i fa l'etern del teu nom.

Bressol que bressola l'enyor,
que gronxa el plor
i fa l'etern del teu retorn.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Joaaan19 de març del 2011, a les 3:33

    Aloma,
    Mentre
    El món gira, al
    Facebook
    Reposen les nostres converses.
    (I després, amb motiu, ens
    Costa
    Aixecar-nos l'endemà..!)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)