I no existirà la solitud, perquè la cultura unirà el perfum de cada ésser, què serà la única essència que els farà ésser diferent de qualsevol ésser igual. L'individu serà la lletra, i junts farem la paraula. Ens llegiran els núvols i el cel, i qui sap si el sol ens comprendrà, però el temps ens plourà, i seran llàgrimes fresques i dolces, floriran millor que mai les roses, per reprendrens en la memòria que darrere de cada cançó hi ha un record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada