Sí, el vol III va ser fabulós. Va ser enlairar-se i adormir-se sobre els núvols. L’andemà era creïble/no creïble el vol III, però havia existit. A ritme de Ken Zazpi i síl·labes de poeta va anar existint la boira, i ell seguia amb la seva mà agafant-me la cuixa. La meva mà a sobre la seva i tot fent un entrepà de mans.
Llavors t'anyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada