dimecres, 21 de desembre del 2011
Allò que sempre saps i mai dius que ho saps perquè saps que ho saps.
- Què n'ha sigut de tu durant tot aquest temps?
- He estat cultivant tot allò que ja no et pertany.
I així, sense més ni menys, va acabar tota aquella tempesta de la sembra. Que si ara cultivo una flor i ara en faig un ram. Que si ara se'm mor el Lilà i ara rego l'assutzena.
Perquè ella, al cap i a la fi, sabia que ell mai més tornaria a ser papallona.
dimarts, 13 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
Justícia.
diumenge, 11 de desembre del 2011
Tot caduca. (text recuperat i modificat juny'09)
Un indret o jo què sé, qui sap?
dissabte, 10 de desembre del 2011
Vull IRELAND, C.indirecte.
dimarts, 6 de desembre del 2011
Com un petit somni (per moments).
dilluns, 5 de desembre del 2011
Allò que cau i que repica i es trenca.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Era broma, podreix-te en el meu orgull.
Ritual.
dijous, 1 de desembre del 2011
Per anar fent caixa.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Me falten paraules.
dilluns, 28 de novembre del 2011
Com un pou quasi buit.
dimecres, 23 de novembre del 2011
La lluna fa de far.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Dorm sense malsons.
diumenge, 20 de novembre del 2011
Cant IV - LO PIRINEU.
Adéu i fins mai més, dependència absurda del TU.
dissabte, 19 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
Més enllà de l'horitzó...
diumenge, 13 de novembre del 2011
Acció-reacció.
divendres, 11 de novembre del 2011
Evoco tota la meva identitat al meu rostre.
dimecres, 9 de novembre del 2011
Qüestió de somnis. (alliberament . i final).
diumenge, 6 de novembre del 2011
Qüestió de somnis. (VI)
Qüestió de somnis. (V)
dijous, 3 de novembre del 2011
La bala que deixi de sonar, la matarà.
I tot l’amor que ella tenia li abocava al seu gos, aquella arma carregada de consol que servia per escopir tot allò que ningú comprenia i que mai arribarien a comprendre.
I per si algú mai en dubta, el dia que l’arma deixi de disparar, aquella bala que mai més sonarà, a ella la matarà. (Així de contradictori sona).
dijous, 27 d’octubre del 2011
Qüestió de somnis. (IV)
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Qüestió de somnis. (II)
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Qüestió de somnis. (I)
divendres, 23 de setembre del 2011
22 anys i 11 dies (text recuperat d'un blog compartit 03/04/2011)
La Rosa solia portar un vestit fins a l'alçada dels genolls. Era blanc, i a les vores hi tenia cosides unes flors de caire primaverenc. Se'l solia ficar cada dissabte i sempre deia que la seva mare, des de ben petita, li havia fet agafar el costum i cada dissabte la feia anar ben vestida. La mare li deia que sempre s'havia d'anar preparada per si aquell dissabte coneixia el noi de la seva vida, però la Rosa d'això no n'havia fet mai cas. La Rosa li agradava anar al camp, i tornar amb un ram pleníssim de flors. Just, el mateix dia que va fer 8 anys i 3 dies, la senyora de vetes i fils, li va regalar una espelma d’aquestes que fan olor, i li va dir que quan l’encengués per primer cop demanés un desig i quan l’anés per apagar el digués en veu molt baixa i bufés de cop. La Rosa mai ho havia arribat a fer, ja que sempre deia que les espelmes que feien olor eren per fer bonic. I es passava les hores olorant-la, fins que el seu nas perdia l’olfacte de tant adaptar-se a la mateixa olor. Quan la Rosa va haver fet els 10 anys i 3 dies, la senyora de vetes i fils, li va regalar un joc de fils per cosir, i li va dir que quan tingués un quadre fet, li regalés a la primera persona que li havia ensenyat de lletra. Però la Rosa mai no va fer aquell quadre de fils, ja que deia que la tela era massa maca per cosir-la. I es passava les hores tocant els fils, perquè deia que apreciava aquell tacte tan finíssim. Quan la Rosa va haver fet 15 anys i 3 dies, la senyora de vetes i fils, li va regalar el llibre de Amic e Amat, i li va dir que quan el comencés a llegir agafés un llapis per anar subratllant les frases més celestes del llibre. Però la Rosa mai no ho va arribar a fer, ja que deia que el llibre desprenia una olor massa maca com perquè el carbonet del llapis l’invedís i la borrés. Quan la Rosa va haver fet els 18 anys i 3 dies, la senyora de vetes i fils, li va regalar un vinil amb cançons d’amor, i li va dir que quan el posés l’escoltés atentament, ja que cada vers que sonava, era caure al buit. Però la Rosa mai va escoltar aquell vinil, ja que tenia por que es rallés i es fes malbé. Quan la Rosa va haver fet 22 anys i 3 dies, la senyora de vetes i fils, li va regalar un cossi ple de flors sense tija. Li va dir que servien per a fer un centre de taula i que quan s’assaquessin, anés al cim més alt i les llancés a l’abisme, tot demanant la tendresa més amable del món, pel món i per al món. No fou fins aleshores, quan la Rosa esperà aquells set dies amb impaciència per a que les flors s’assequessin. Arribà el vuitè dia i anà el cim més alt de la comarca. Agafà les flors i les començà a fer miques, una per una. Quan aconseguí totes les miquetes possibles, s’alçà i agafant el cossi entre les mans, l’abocà tot tancant els ulls. A l’instant, la Rosa obrí els ulls, i es meravellà en veure el que estava veient. Era com una pluja de flors. El cel blau de fons feia de taló, i la muntanya que hi havia a davant, feia de suport mortal. El vent era com una brisa suau on s’hi barrejava un perfum plàcid amb trocets de desig. La Rosa es quedà una estona estàtica veient la naturalesa de les formes, fins que no va desaparèixer l’última partícula de desig. Ho mirava tot com retornant a l’infància, com aquella nena de 6 anys carregada d’innocència i mirant un espectacle de titelles a la plaça major del poble. Es deixà endur per la immensitat del paisatge, i amb els peus penjant a l’abisme, s’estirà al terra, amb les mans obertes i el pensament en blanc. Quan el sol es comença a pondre, la Rosa s’alçà, i amb ganes de menjar-se al món cridà ben fort;
- Jo també vull ser llibertat, món!
I l'eco li va respondre, i tota la muntanya volia ser llibertat, i totes les plantes volien ser llibertat, i el cel, i les pedres i els insectes que mai havia vist. I l'eternitat!
dijous, 22 de setembre del 2011
Quan l'exili és dolç, el retorn és amarg.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Vers recuperat 08/01/2009.
cent vuitanta-tres partícules d'un silenci,
ploren.
Les llàgrimes,
dues-centes quinze gotes
fan el mateix recorregut cada nit.
Reseguint el temps,
esnob.
Al mateix instant
recorda les nits
d'orgasmes i poesia,
i rebrota l'esperança
d'una mirada a través de l'objectiu
que refarà la idea d'una vida de malparits.
dimarts, 20 de setembre del 2011
Com si ja haguessis complert amb la nostàlgia...
dijous, 15 de setembre del 2011
dimecres, 7 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
Com anar al cel i tornar.
dimecres, 31 d’agost del 2011
Falsa utopia.
dijous, 25 d’agost del 2011
Aloma.
dijous, 14 de juliol del 2011
dimarts, 12 de juliol del 2011
Ei sí, fuig d'aquí.
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
Com dues fulles, doncs igual.
dimecres, 13 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
C'est la vie.
divendres, 8 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
(a)Covarda.
dissabte, 2 d’abril del 2011
Febre.
I finalment, amb la flor entre mans, vaig tenir el pressentiment que aquella febrada de primavera, no era tenir una febrada qualsevol, i que ell hauria de seguir pagant les excuses que acceptava com a moneda de canvi.
divendres, 1 d’abril del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
Vol de volar.
diumenge, 20 de març del 2011
divendres, 18 de març del 2011
Bressol que bressola l'eternitat.
diumenge, 20 de febrer del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
L'hipotètic cas que...
dimecres, 19 de gener del 2011
CON ÉL.
dilluns, 17 de gener del 2011
Fustamorta.ppcc.cat/18-12-2008.(Text recuperat).
dimarts, 11 de gener del 2011
Digues-li llibertat.
dilluns, 10 de gener del 2011
Oblit, espera'm.
dimecres, 5 de gener del 2011
Deleted.
Havia de caure a la temptació que la imaginació és de sucre, i amb la pluja es desfà.