diumenge, 20 de novembre del 2011

Adéu i fins mai més, dependència absurda del TU.

Quan conti fins a tres ja estaràs al purgatori.

I deixaré que amb un sol gest,
com el polze d'en Cèsar,
caiguis mort dins la meva ànima.

I deixaré que amb dos segons,
depen com bufi el vent,
te'n vagis com les fulles.

I deixaré que amb tres tempestes,
com nits de corbs negres,
ho purifiquis tot!

Benvingut al purgatori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada